divendres, 9 de novembre de 2007

L'Alqueria Blanca



Ara que estem a les portes d’un trilingüisme “per ofrenar noves glòries a Europa” i desbaratarem qualsevol comprensió seriosa dels valors democràtics i de l’educació per a la ciutadania, la nova sèrie de Canal 9, L’alqueria Blanca, ens torna al nostre bilingüisme casolà, el de gorra i espardenya, el de tota la vida.


L’alqueria és un producte dignament realitzat, acurat amb l’escenografia, el repartiment i el guió, però que furga en la ferida d’un poble d’analfabets en el qual la llengua pròpia és poca cosa més que un assumpte de portes cap endins. L’obsessió de la cadena pública per mostrar una realitat social amb dues llengües en convivència pacífica és una constant que s’ha repetit des de Negocis de família. L’aparició de personatges castellanoparlants -els senyorets, els funcionaris i els immigrants, com no podia ser d’altra manera en un poblet de l’Alcoià- en una proporció visible enfront d’una majoria de valencianoparlants, és el recurs per mostrar un bilingüisme feliç en el qual sembla que tothom s’expressa com vol -en ple franquisme!-. Però el vertader problema apareix quan un dels personatges castellanoparlant obre la boca, perquè la rèplica dels altres sempre és en castellà, en un canvi de llengua que esdevé un exemple més de diglòssia militant de la nostra societat. Sembla que vulguen refermar la teoria aquesta segons la qual és de mala educació continuar parlant en valencià quan algú es dirigeix a tu en castellà. Què hi farem! La majoria de nosaltres continuem pensant que la mala educació és la de tots aquells que s'entesten a menysprear i agenollar la llengua pròpia dels valencians.

Article publicat a "El Punt" (País Valencià)


3 comentaris:

Rekko ha dit...

He topado con este artículo buscando opiniones sobre la serie L'Alqueria Blanca, y no me he resistido a comentar un par de cosas.
Es verdad que la serie refleja el bilingüismo clasista del que hemos sido presos y aun nos afecta.
Pero es eso historia, y por eso no hay que repudiarla sino q asumirla y aprender.
Y segundo punto, ya es hora de alegarse de que aqui sepamos hacer productos q sean del agrado del publico valenciano y no que estemos comprando series y producciones televisivas de escasa calidad. Si es valenciano y bueno, alabemoslo sin mas.

Òscar ha dit...

No sé que propugnes, però sembla que no coneixes l'autocrítica que és una de les maneres més sàbia per aprendre dels nostres errors.

A més, tens ben clar el que es critica a l'article, i observaràs que no és perquè siga ni d'ací ni roïna en general.

Una altra cosa, és que, el que tu dius és fals: No hem sigut presos d'aquest bilingüisme classista, si no que encara ho som. Per això, sèries en valencià com aquesta i d'un canal públic valencià, haurien d'intentar (no eliminar el passat com tu dius) si no prendre mesures per eliminar aquesta idea de molts valencianoparlants de infravaloració del valencià, de ser menys indicat per parlar a les situacions altes, en definitiva, molts prejudicis que cal fer veure la seua estupidesa, mitjançant una altra visió, per exemple, d'aquesta sèrie.

Espere que m'hages entés. Un salut

Òscar ha dit...

Disculpeu les errades. Me n'acabe d'adonar que ha escrit molt ràpid. Jeje. Adéu