dimarts, 4 de desembre del 2007

"Ara" Article de J. M. Olmos

"Ara o mai" digué en aquell famós discurs el nostre Joan Fuster. Avui, quan l'ombra del "mai" es fa cada vegada més forta, quan tot pareix que vaja a caure en mans dels que volen apropiar-se de la nostra cultura, del nostre país, de la nostra identitat com a poble, quan la incultura i la desgana plenen els caps de joves i adults, creant xiquets amb la mateixa deficiència, ara es quan l'"ara" té que fer-se d'una vegada per totes gran, aplegant a tots els racons del nostre territori, plenant consciències i tornant a convèncer a la gent que som i serem un país, que ixos que diguen que defensen la nostra terra, només tenen els seus caps plens de provincianisme, d'incultura, d'interessos i de poc amor per allò que es nostre. Només tenen amor pel poder i pels diners.
El País Valencià, ha de ser reconegut com a país, a de formar part important i contribuir a l'enfortiment de la cultura catalana amb els altres països amb els que la compartim, cal llevar-nos d'una vegada per totes aquest complex d'inferioritat que ens fa de vegades no poder avançar. Jo em considere valencianista, i crec en el País Valencià com el que és, un país, el nostre.No em crec res de la dreta valenciana que diu que estima tant la seua "Comunidad" o el seu "Reino", quan es volen relegar a ser només una part del pastís que es reparteixen nacionalistes espanyols.

No crec en l'aïllament, en l'automarginació o en la independència sense un sentit coherent, sinó en la integració i la convivència plural, incorporant-se al món, avançant amb ell com a país, perquè crec en un País Valencià reconegut al món, amb una cultura, una història i un territori que a de ser descobert i valorat. Desitge que per fi, sens reconega el que som, el que tenim i sens respecte com a poble. Ja és hora de l' "ARA". Ja tenim prou de manipulacions, de confusions i de trampes. No vull més mentides, ni historiadors que inventen la història ni filòlegs que inventen la llengua. Vull un poble unit conscient i viu.

Entre tots hem de fer la recepta, amb els ingredients necessaris per a que d'una vegada ens fem escoltar. Els joves valencians, junt amb tots els dels demés països, em de tornar a recuperar la consciència del que esta passant al món, dels greus problemes on ens estan ficant els nostres polítics. Els mitjans de (in)comunicació que utilitzen aqueixos ens volen alienar del que esta passant, no obstant cada vegada més gent diu NO. Hem de lluitar per un món millor, per dir NO a la privatització de l'ensenyament mitjançant el pla de Bolonya, per dir PROU a la pujada de preus de l‘habitatge, per dir NO a la manipulació informativa que ens intenta atordir, per dir NO a l'especulació que destrueix els nostres territoris, per dir NO a tants i tants problemes de la nostra i de les demés societats del món, que necessiten de lluita per a acabar amb ells.En definitiva, açò és un bloc "d'uno" que no vol formar part del ramat, que es calfa el cap i que vol cridar i no sap com.

José Mª Olmos Raya.

1 comentari:

J Olmos ha dit...

El final de l'article, fa referència al meu bloc; http://olmosraya.blogspot.com/
(per si vos interessa)
Salut!