dimarts, 18 de desembre del 2007

EL CONTE MAI ACABAT O LA CONSCIÈNCIA DELS HUMANS - Cor d'Espart

La base de tota civilització des dels principis de la humanitat ha sigut l’extermini del llenguatge, és a dir, l’intent d’exterminar tota llengua existent per fer que el poble colonitzat s’haguera d’acostumar a les tradicions, i com no, a la llengua del poble colonitzador. Exemples i més exemples ens plenen els fulls. Genocidis perquè no es poguera comunicar la civilització aborigen enfront de la metròpoli. Tanmateix, aquest fet no implica sols un fet de comunicació, sinó que a més a més, implica unes imposicions perquè no tingues consciència: sense llenguatge no hi ha cultura, sense cultura no hi ha poble, i sense poble que decideix s’estan transgredint la naturalesa de l’home, és a dir, la llibertat.
Amb tot aquest embolic, solament vull explicar que tota la història de la civilització ha sigut, és i serà, una lluita entre les llengües minoritàries (minoritzades) i les llengües majoritàries (majoritzades). Amb açò el poble ha de rebutjar a comunicar-se, a la cultura i torna a l’època dels homínids, i altra volta comença el cercle viciós que he definit, l’intent d’aconseguir el llenguatge per tornar a tenir una raó de ser per la qual lluitar i tornar a ser un poble amb tot el dret del món.
Deixant aquest guirigall de banda, cal dir que de totes les llengües existents en el món, estan dominades per unes poques. Comparant açò, el que jo definesc és la globalització lingüística, açò és, la minorització de les llengües petites envers les grans, una mena de lluita de classes però en forma del llenguatge. Més o menys, per a tots, aquesta qüestió serà una ximpleria per no dir-me que és una bogeria, però pense: si desapareixen quasi totes les llengües en perill d’esxtinció (entre elles la nostra) com ens comunicarem? parlarem en anglès? no parlarem? ens quedarem sense llengutge per sempre?....
Altra qüestió és: si no ens comuniquem, podrem esdevenir humans?o millor encara, podrem esdevenir quelcom?
Apartant –se d’aquest tema, un altre tret que afecta la globalització lingüística, o encara més concret, que és una conseqüència, és la cultura popular, la qual es transmet oralment, i aquesta cultura popular ha d’estar subsentada per una de nacional, més forta i que ha de tenir a disposició tots aquells mitjans de comunicació de masses: els mass media.
Vet aquí el nucli de la qüestió. La cultura nacional, substentada per la cultura popular no pot desaparéixer, car no és un tret cultural solament nostre sinó d’arreu del món, i si açò és veritat, si perdem llenguatge perdem cultura o millor dit pluralitat cultural, tant que si açò ocorre, ens trobem abocats cara l’avolució dels humans, en la recerca d’un nou llenguatge, o potser desapareixerem ofegats pel progrès.
No ho sé com acabarà la partida, però el que està clar és que si la llengua, les tradicions, etc. (cultura popular), es transmeten oralment, car sempre ha estat així, però ha perdut tota la força, qui les transmetrà? la ràdio, la televisió? tal volta canal nueve, las provincias o La Generalitat Valenciana?....Cas més significatiu que el de Tv3 al País Valencià no en tenim cap: llibertat d’expressió, manipulació de la veritat, despotisme i el més increible del tema és la preocupació dels valencians, aquells muelles, tal i com ens definia Felip V.
Les esperances mai s’acaben i com deia aquell pensador grec: ”la resignació és un suïcidi diari”, ara et toca a tu i a tots defensar-nos de les bèsties.

O Ara O Mai