dissabte, 1 de desembre de 2007

ESTAT VALENCIÀ. “El preferido por los valencianos”


Caminava pel carrer i només pensava en arribar a casa i escriure aquestes reflexions, pujava pel carrer mitja galta i observava la bellessa del meu poble. Mirava les grues i admirava la muntanya. Intentava establir raons que em pogueren dir què és això que té el nostre país, que tots els especuladors i imperialistes troben ací el seu paradís. Em preguntava si es mereix el respecte aquella persona que es lucra de la nostra terra, de la nostra vida i de nosaltres. Ara, ja he trobat una resposta. Simplement no.
Té perdó aquella persona que mata sembrant l’odi?... l’odi, un dels pitjors mals de la humanitat, reflexat en assassinats als sentiments, reflexat en la nostra ràbia.

Ara bé, no cal que condemnem ningú, som valencians, estem postergats a ser-ho i ens condemnem nosaltres mateixos. L’evolució ens ha dotat d’armes per no predicar la nostra raó de ser i tenir l’instint d’oblidar cada agressió dels animals humans amb una Fórmula 1 i amb mentides sobre el levantamiento glorioso o sobre la identitat de la nostra llengua.

Tot plegat, va fer que intentara descriure allò que ens fallava, intentar esbrinar la raó del problema, i açò és el que em va sortir:
Segons Rousseau, tots els humans en l’Estat de Naturalesa eren lliures i mantenien molt poques relacions socials. Després, amb l’aparició de la propietat i la posterior socialització de l’humà va fer que aquest es tornara dolent. Aleshores ja no hi eren lliures perquè estaven lligats a la societat que els corrompia.....ja ho tinc!!!
L’Estat de Naturalesa dels valencians és la passivitat i el meninfotisme; la societat valenciana, com a bona societat corrompeix el valencià i se n’orgulleix de fer-ho. Mentides, enganys, abusos i més indiferència. Potser, també podria extraure de la societat una causa, la (in)cultura: “Element que ens diferencia dels animals o que ens fa semblar-nos a ells. La veritable forma de ser i sentir-se lliure. La veritable forma de triar, escollir allò més adient. Allò que ens fa diferents entre tota la humanitat i que alhora ens fa unir-nos contra la intransigència.”

A partir d’ací vaig extreure una altra conseqüència i conclusió. Els valencians estem superdotats amb eixe gen. Aquest fa que ens mostrem indiferents, o solament que no ens mostrem. La Naturalesa (l’Estat) ens ha donat atributs per mostrar-nos febles, els governants han fet sentir-nos orgullosos del no res, a practicar política com si jugarem a nines i a pensar i parlar sobre idees transparents. Parlar, o pensar, o llegir i opinar és el que toca. O tal volta tot junt. Fer-ho en castellà, és clar! Josep Lluís o Francisco Camps? Tirant lo Blanch o Tirante el blanco? ai!!?? tu tries.....

Poc després vaig pensar que no, això era mentida. No podia ser, estava davant d’un error, havia caigut en la temptació i en el delicte de pensar com deia el llibre de Ray Bradbury Farenheit 451. Havia traït el meu sistema clarament i ja no podria arribar a ser alcalde del meu poble i encara menys president del govern, potser si president de la comunitat de veïns. Minuts després vaig despertar del malson, estava veient canal nueve, una cosa imperdonable.

Condemnats a l’abisme dia a dia, cada cop ens (auto) afusellen mentre nosaltres ens intentem alliberar del saber. Per no creure en dogmes ideològics ni pontificis. Vivim en la societat de la (in)cultura, la societat del passat, on val més ser res que valencià, on val més llegir un eslògan publicitari que no un llibre, però aquesta situació pot canviar, tot depèn de nosaltres, els joves....allò que tinc clar que no vaig a fer és callar-me.

Cor d'espart

“Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”

Vicent Andrés Estellés