El valencià i la nova política lingüística del govern municipal

El nou govern de Montserrat, després d’unes eleccions molt renyides i amb gran abstenció, l’ha adquirit el PP, per una diferència de 8 vots front a GE, però han necessitat per aconseguir-ho, a més, la unió del partit independent AIGUA. Ja han començat a dur endavant alguns punts del seu programa electoral com és el posicionament del castellà en l’àmbit públic, al mateix nivell que el valencià.

Pot ser, podríem entendre que tot estiguera en les dues llengües, tenint en compte que el castellà també és oficial, ho vulguen o no, a les nostres terres i les dues llengües són igual de vàlides; però la realitat és que no estan col·locant les dues llengües al mateix nivell, és tot una farsa. Ara, en molts casos, el castellà apareix tota sola, mentre que el valencià es presenta d'una manera rebaixada o amb característiques que, encara que semblen irrellevants, la fan menys visible en molts documents, com és el fet d’aparéixer en la part de darrere, sense els mateixos subratllats que la part en castellà, sense els títols igual de grans o amb colors o no. També es pot observar aquest canvi en els senyals de circulació o d’altres com els de normes als parcs del poble. I, coincidint amb la celebració de la XXVII Setmana Internacional de Música de Cambra, la pàgina web i els cartells en gran, a alguns llocs del poble, com és la Casa de la Cultura i les entrades al municipi, estan sols en castellà.

Al nostre poble tots ens comuniquem en valencià, avis, joves, gent que vingué de llocs com Andalusia o Castella i que es va integrar i aprendre perfectament la nostra llengua; romanesos, ... i, si hem de triar una llengua principal pel poble, una llengua per a tots els documents oficials i públics, trobaríem com a idònia el valencià, per moltes raons: és la pròpia del nostre poble. Sempre ha sigut així i no és menys en l’actualitat. La majoria dels nostres veïns la parla i se senten orgullosos de conservar aquest benvolgut patrimoni, que ha estat perdut en molts indrets de les nostres comarques. És, a més, una llengua minoritzada que necessita, com moltes d’Europa, una ajuda per mantindre-la, per conservar-la, un impuls, de vegades, sent la única manera d’ajuda, o més efectiva, la de col·locar-la com a principal i única front a l’altra, per poder continuar transmetent aquest patrimoni als nostres fill i filles.
Ací ve el problema amb el que està fent i promovent l’ajuntament; per explicar-lo servirà aquest senzill exemple. A un poble xicotet qualsevol de Castella la Manxa on tots els seus habitants es comuniquen en castellà, el més normal, seria, que si una gran població valencianoparlant (per posar un exemple), encara que siga paulatinament, es traslladara a aquell lloc, nosaltres ens adaptarem per convertir-nos en veïns del poble i segurament utilitzarem el castellà com a llengua per comunicar-nos amb els habitants d’allà i per als documents públics i oficials. Aquelles persones no començarien a deixar la seua llengua per afavorir la nostra, com està fent a Montserrat ni més ni menys que el govern municipal (fins i tot tenint en compte que la seua llengua, el castellà, no està minoritzada i no suposaria un pas més a la seua desaparició com li passaria al valencià, si no canvien la nova política lingüística).

Doncs a Montserrat, està arribant gent de fora molta de la qual parla castellà, i ja sabem que és oficial junt al valencià i ningú els prohibeix que l’empren, però podrien adaptar-se amb la nostra ajuda i amb un esforç aprenent la nostra llengua (com els seus fills faran a les nostres escoles) com a forma d’ integrar-se, respectar millor al poble. Per últim, crec que es deurien d’impulsar noves campanyes i projectes útils de promoció i d’ensenyament del valencià als nou-vinguts, unes campanyes tant comuns i abundants a tots els pobles d’arreu de la nostra geografia, i no pot ser menys a Montserrat.

Tot això per poder conservar la llengua dels nostres avantpassats i normalitzar-la.

Publica: Pescanova